Estimades filles,

durant aquests mesos de viatge hem escrit un munt d’entrades, per nosaltres i per compartir amb la resta del món. Ens fa il·lusió que el viatge sigui compartit amb els que estimem i els que ens estimen, i que els textos i les fotos perdurin com un bonic record d’aquesta aventura. He de confesar que també he tingut fantasies imaginant el dia futur en que vosaltres mateixes llegiu aquest blog i el vostre cervell refaci així les memòries d’un viatge que -malgrat l’edat actual i per motius diversos- segur que no oblidareu.

Tanmateix, durant aquest temps he deixat d’escriure en les vostres llibretes personals. Aquelles que ens esperen a casa i que estan farcides d’anècdotes, reflexions i dibuixos sobre els vostres primers anys de vida. És per això que avui vull escriure-us a vosaltres i vull fer-ho també aquí.

Si alguna cosa ha caracteritzat aquest viatge és que ha estat un viatge en família. Tots hem estat protagonistes per igual de cadascuna de les experiències. Cadascú de nosaltres ha fet el seu procés d’adaptació a les noves cases, als nous paisatges i a la nova gent. Cadascú s’emporta per si mateix els seus propis records, vivències, aprenentatges, i també noves habilitats, competències i afectes. Però cada procés individual ha estat compartit i acompanyat pels altres i això se’ns dubte ens ha fet créixer d’una manera molt íntima.

Moment màgic contemplant alhora l’Ossa Major i la Creu del Sud al cel de Galàpagos

Seguir leyendo

"Estimades filles" por Sin piedras en los bolsillos (familia Bosch-Pérez) se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.