Machu Pichu és un dels llocs que desitjo amb bogeria poder-hi anar algun dia i segur que les meves percepcions, si hi puc anar, seran similars a les que expliques. Recordo les dues llàgrimes que em varen caure quan varem arribar a les piràmides de Giza a El Caire ja fa anys i també les sensacions molt especials quan dalt de la piràmide de Cichén Itzá al Yucatan, podiam veure la immensa selva que la rodeja.

Civilitzacions singulars rodejades de misticisme que conflueixen també en el caràcter del Machu Pichu.

En qualsevol cas, i tot que sembla endevinar-se algun petit conflicte d’interessos amb la Jana i la Bruna al Machu Picchu, com sempre en les fotografies només veiem felicitat.

Jana una forta abraçada, ja fa dies que no m’expliques res. Bruna un petonas, segur que ja t’has fet gran amb tantes experiències juntes. Silvia i Xose, molts records. Us seguim amb la joia de veure la felicitat que despreneu.

Una abraçada a tots.